dijous, 9 de febrer del 2017

Xarcuteria de la plaça St Jaume.

L'auca de la xarcuteria Sant Jaume.

La xarcuteria de la plaça de Sant Jaume
és un establiment original
amb un obrador a cada banda.
Hi ha ofertes sensacionals,
i els xoriços més llardosos
de tot l'àmbit nacional.
També es toca el gènere estranger,
ibèrics de pota negra
es venen per pocs diners.

La clientela, té tota el morro ben fi,
hi tenen la cort instal·lada
els porcs del millor pedigrí.

No hi ha sabor més salvatge
que el de l'especialitat de la casa:
una famosa botifarra
a l'antic dret de l'habitatge.

La tendra carn d'hipotecada
al dolç aroma de plusvàlua
de tots els seus embotits,
és un autentic delit
que fa les butxaques més amples
a tots els que n'han consumit.
Feu-ne un tast a cor que vols,
visitant la rebotiga
més lucrativa del món!

dilluns, 6 de maig del 2013

Sucre i sal.

Ets la saba elaborada
que nodreix la meva arrel
i fusta feta finestra
que se m'obre a un tros de cel.

Amb els peus plantats en terra,
la ment enfila el firmament.

Ets l'ocell que a trenc d'albada
em desperta amb el seu cant
i la lluna desitjada
les nits de fosca soledat.

El món està en ta mirada,
la llum en el teu esguard.

Ets núvol on fonamento
els baluards del meu castell
i la mar per on navega
la nau dels meus pensaments.

Com desitjo el teu viatge 
que me fa tocar els estels!

Ets l'onada que acarona
la sorra del meu arenal
i la cala arrecerada
on feliç puc ancorar.

Quin delit tinc d'amarar-me
la pell amb la teva sal!


dimecres, 5 de desembre del 2012

Nadala vacilona.

Estan rentant diner negre
i el deixen ben blanquejat
Els diaris no "sueltan prenda"
Mentre van parant la ma!
Però mira com ens roben polítics i banquers
però mira com ens roben i no els hi passa res.
Roben i roben i tornen a robar
polititics i banquers, a un pam del nostre nas!
Antiavalots policials
disparen bales de goma
i amb total impunitat
Deixen bornis les persones
Però mira com ens roben polítics i banquers
però mira com ens roben i no els hi passa res.
Roben i roben i tornen a robar
polititics i banquers, a un pam del nostre nas!
No paren de desnonar,
buidant les cases de gent
i als paradisos fiscals
s'enduen tots els diners
Però mira com ens roben polítics i banquers
però mira com ens roben i no els hi passa res.
Roben i roben i tornen a robar
polititics i banquers, a un pam del nostre nas!
En Mas segueix retallant
educació i sanitat
mentre que Espanya ens espolia
amb el dèficit fiscal
Però mira com ens roben polítics i banquers
però mira com ens roben i no els hi passa res.
Roben i roben i tornen a robar
Polititics i banquers, a un pam del nostre nas!

divendres, 30 de novembre del 2012

Canço del borratxo

Després del proper got, ho deixo:
Està decidit!

No puc pas consentir
que el vici del alcohol
ofegui el meu destí,
Convertint-me en un ninot
que no es sap resistir
a la fosca temptació
de seguir pel mal camí.



Després del proper got, ho deixo:
Està decidit!

Fugiré del remolí
que m’ofega la passió;
buscaré dintre de mi
fins trobar la solució
d’aquest infernal laberint,
farcit d’amargues tristors,
que em té captiu l’esperit.

Després del proper got, ho deixo:
Està decidit!

Crèdits

Omples la copa amb licor
sempre d’excel.lent qualitat,

bevent joiós a cor que vols,

ignores el preu a pagar.

Mesquinament egoista,
de consumisme embriac,
has fet de la teva vida

una cursa contra els bancs.

la hipoteca d’una casa

que vas signar enlluernat
.
És damòclita espasa
penjant-te al damunt 30 anys.
Les lletres d’un cotxe potent
amb el que sortir a lligar
són un veritable infern,

penitencia pel teu pecat.

Vols fer creure que ets feliç
assedegat de seguir comprant,
i ets patèticament trist

als bruts diners esclavitzat.

Somnines en poder ser ric,

adicte al més vil dels metalls.

LLuna i estels al rostre, pau i dolçor a les mans.

Hi ha una lluna tant bonica
Que em recorda el teu somrís.
hi ha una nit clara i tranquil.la
per gaudir-ne junts i units.
 
Hi ha petons a cau d'orella,
hi ha un massatge passejant
amunt i avall, per tot l'esquena,
i amb fel.lació de regal!
 
Hi ha un sentir-se el rei del mambo,
hi ha un plaer descomunal,
i una felicitat tant complerta
que llur manca fa molt mal.
 
 Hi ha un dormir-se "a pierna suelta"
somniant que m'enlairo surant
fins un cel curull d'estrelles
lluents com el teu esguard.

dimarts, 3 de maig del 2011

La fruita prohibida

Una figuera i un garrofer
Cerquen llur mitja taronja.
avinentesa d'hort calent
i migdiada luxuriosa.


Amb el terreny adobat,
s'embranca sensualment la tarda.
La fruita prohibida han tastat
frisant pel goig que no farta.

Salabror de figa oberta,
garrofa que en sucre es fon,
aventura descoberta
que amara de mel les llavors.


Lividinosa efervescència
que arrela dintre del cor,
floreix dins de la consciència
i pot germinar en amor.

dimecres, 27 d’abril del 2011

A la Verge:

Verge i pura,
fins a la sepultura!
No saps el que t'has perdut.
No has gaudit d'allò que la natura
ens donà per fer un poc menys fotut
el nostre pas per aquesta absurda vida,
dons més enllà no hi ha pas cap futur:
Ni Deu ni cel, ni infern,ni glòria,
ni ningú que ens guardi en la memòria.
Tant sols foscor, humitat i cucs
és el que t'espera dins del taüt.

Via Crucis


Feixuga feina foragitar el fàstic
podria podrir-me de pena, perpètuament;
infinitament fotut, ferit de infelicitat.

Però pararé de plorar, prou patiment!
infondré força a les febleses,
allunyant les llàgrimes lletges.

L’esperit ompliré d’esperança
i lleuger co
m la llum de la lluna
m’esperonaré en pro d’un pervindre profitós.

Fondré la ferotge foscor,
negaré la negra nit,
fossilitzaré la frisança
ningunegant el neguit.

dimarts, 26 d’abril del 2011

aigua i llum

Cantarella de fontana
al bell mig del gran eixut,
un glopet de ta aigua clara
desassedega la solutut.

Carícia dolça i vellutada,
promesa d'un port segur,
quan tempestes de bufetades
amenacen d'enfosquir el futur.



la llum que fa ta mirada
és far entre multituds,
l'encís de la teva rialla
revifa esperits moribunds
i fa festa esbojarrada
reflexant-se en els meus u
lls.

Tocant el cel amb els dits

Eixe bocinet de mi
que des de lluny senyorieixes,
em fa ser vassall humil

i servidor sense queixa,

del teu somriure gentil

d'incomparable bellesa.


Pura mel de romaní

amara la meua mirada,
quan veig el teu rostre feliç
omplint-me el jorn de guirnaldes,
i flors dels millors jardins
amb dolç perfum d'esperança.

suplicant petició.

Necessitat, no siguis tant estricta.
Permet-nos marge pel luxe de somniar;
( Una entreoberta escletxa que il·lumina,
amb esperances, el desig de llibertat)

Volem acaronar la utopia,
quimericament feta carn;
cobrir el seu cos d'alegria,
dormir-nos amb ella abraçats.

No crec pas demanar gaire,
sols una treva, per
caritat,
i poder construir castells en l'aire
des d'on derrotar
la realitat
que ferotjament assetja
el nostre joiós estimar.

Orfe de tu.

La nit és estreta i llarga
com l'esquena d'una fura.
La solitud més amarga
enfosqueix la meva lluna.

Punyent com una fiblada,
fins el fons del cau em burxa
el record d'una esperança
de la que tant sols resten runes.

intento menystenir la mancança
ignorant el rastre d'engrunes
que com falsos fils d'Ariadna
m'endinsen en un laberint de dubtes:

M'ofegaré en el meu propi mar?
quina és la drecera més curta?
Farà naufragar el temporal
el corcat vai
xell de fusta?

L'obscura boira ha esborrat
el Nord de totes les brúixoles.
Tant sols et puc dedicar
mals mots i paraules esdrúixoles!

agre insomni.

Amb la solitud per coixí
i angoixat per tanta vetlla,
l'enyorança resta amb mi,
maleint-te a cau d'orella.

Fiblons de tristesa en el llit

em fan la son massa esquerpa.
Sense el repòs del dormir
es fa molt feixuga la feina.

Ziga-zagues del camí
que s'enfila en la carena.
El pendent del meu destí
no permet gaire dreceres.

Amb els peus adolorits
i els ulls clavats en el terra,
camino enmig de la nit
menystenint mil i una estrella.






Mala mar.

Penitent per l'oratge
em pentina un mal vent.
de bades cerco encoratge
mancat d'un mínim recer.


Ferides de lluites salvatges

ofeguen en plors tot l'alè.
Punyent com un sabotatge
el teu orgull et traeix.


Tancat dins la closca-blindatge,
feroç, ensenyo les dents.
(els llops mancats de coratge,
pidolen com gossos mesells).


Sóc nòmada sense equipatge,
i en tot combat, fort i valent.
La mar hostil i l'onatge
no em fan naufragar fàcilment.

dilluns, 25 d’abril del 2011

22 @

Formiguer de formigó

I esfereïdor asfalt,

soterrador d’horitzons

amb gratacels infernals.


La fiblada d'acer atroç

amb vidres freds i llampants

farcirà d’hostils maons

el joc dels nostres infants.


Menjat per els vells fartons

el fruit del suor obrer

amb la desesperació

els fills alimentarem.


Esgarrifança feroç

al ésser foragitat,

fins al forat més fosc,

el feliç futur fal·laç.


És de mala digestió

a cap llar, no tenir dret,

i pair l’especulació

ennuegarà els

panxacontents.


Anèmics de cap il·lusió

i amb gana d’eixir al carrer,

la fam de revolució

prendrà el palau d’hivern!






Per a la Laura,

Poema per a la nostra veïna Laura:

Ets llàgrima i pols captiva,
de planys i misèria amarada;
víctima de la injustícia
dins d'una presó despietada.

Ets tot terra i sorra fina
polida de tant rodolar
pel fang d'una fosca vida
fartada d'obscuritat.

Ets maó de roja argila
curtida en el forn del combat
d'una lluita que és antiga
a l'hora que jove i vital.

Ets ciment de valentia,
model de coherència exemplar;
forjadora d'espurnes vives
i dels nostres somnis, pilar!

Ets lluna plena clandestina
batallant contra la negra nit;
derrotant ombres d'ortiga
fas niu en nostre esperit,

on encens flamarada altiva
que enlluerna l'enemic,
essent màstil, i bandera,
i far que assenyala el camí
cap una pàtria sencera
mestressa del seu destí.

Ets enyor de companyia
de ta transparent mirada,
resplendent sol del migdia
il·luminant la gentada.

Ets flagell per l'apatia
armada fins les dents d'esperança;
ets futur de germania
resistent a malaurances.

La llavor que amor sembres
la reguem amb ferm afany;
no ha caigut en terra erma
ni en la traïció del parany.

El teu gest, a cau d'orella,
els llavis saben besar.
Aviat seràs crit de guerra
en nom de nostra llibertat.

Caligrama mariner

Miratge tropical.










Pa sec enlloc de banana;
sopa de farigola
i no pas pinya colada.
La selva exuberant
que jo imaginava
era estepa amargant
sense platges de pell bruna
ni onades al sol llampant
sinó terra ben eixuta
i suor amarat
de sal.
No venia del Carib,
ho feia del erm desolat:

En tastar sols un bocí,
m’he deixat ben enredar.



Era una herba del camí
que no porta cap Itaca;
Escarransit el destí,
finit a la cantonada.

Antítesi de la Iliada,
regust agre en els llavis:

la “Musa Paradisiaca
era “Timus Vulgaris”!








Aigua i foc.

Immensitat d’aigua marina
reflexant el sol eixint;
mirall salat que el vent pentina,
or i sang pintant el cel.

Encís que la vista captiva,
bellesa que em deixa cec.
Aombrada harmonia
amarant el jorn que neix.

La mar parint un joiós dia
amb llum de foc els ulls fereix:
coure, bronze i plata fina
banyada en roig encès.

Igualment tu m’enlluernes
hipnotitzant-me la ment
i em fas passar les nits en vetlla
amb somnis humits i calents.