Via Crucis

Feixuga feina foragitar el fàstic
podria podrir-me de pena, perpètuament;
infinitament fotut, ferit de infelicitat.

Però pararé de plorar, prou patiment!
infondré força a les febleses,
allunyant les llàgrimes lletges.

L’esperit ompliré d’esperança
i lleuger com la llum de la lluna
m’esperonaré en pro d’un pervindre profitós.

Fondré la ferotge foscor,
negaré la negra nit,
fossilitzaré la frisança
ningunegant el neguit.