dimarts, 26 d’abril de 2011

Tocant el cel amb els dits

Eixe bocinet de mi
que des de lluny senyorieixes,
em fa ser vassall humil

i servidor sense queixa,

del teu somriure gentil

d'incomparable bellesa.


Pura mel de romaní

amara la meua mirada,
quan veig el teu rostre feliç
omplint-me el jorn de guirnaldes,
i flors dels millors jardins
amb dolç perfum d'esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari