Tocant el cel amb els dits

Eixe bocinet de mi

que des de lluny senyorieixes,
em fa ser vassall humil
i servidor sense queixa,
del teu somriure gentil
d'incomparable bellesa.

Pura mel de romaní
amara la meua mirada,
quan veig el teu rostre feliç
omplint-me el jorn de guirnaldes,
i flors dels millors jardins
amb dolç perfum d'esperança.