dimarts, 26 d’abril de 2011

agre insomni.

Amb la solitud per coixí
i angoixat per tanta vetlla,
l'enyorança resta amb mi,
maleint-te a cau d'orella.

Fiblons de tristesa en el llit

em fan la son massa esquerpa.
Sense el repòs del dormir
es fa molt feixuga la feina.

Ziga-zagues del camí
que s'enfila en la carena.
El pendent del meu destí
no permet gaire dreceres.

Amb els peus adolorits
i els ulls clavats en el terra,
camino enmig de la nit
menystenint mil i una estrella.






1 comentari:

  1. Joan, buscava una imatge per il·lustrar un relat del meu blog sobre l'insomni i m'han agradat les teves ovelles. He entrat al teu blog i m'ha agradat encara més la teva poesia, que veig que vas regalant molt gradualment. M'autoritzes a agafar la imatge? De pas, em faig seguidora del teu blog, serà un plaer. He de fer l'entrada aquesta nit. Si no m'has contestat i després no m'autoritzes, ja la trauré.

    ResponSuprimeix