dilluns, 6 de maig de 2013

Sucre i sal.

Ets la saba elaborada
que nodreix la meva arrel
i fusta feta finestra
que se m'obre a un tros de cel.

Amb els peus plantats en terra,
la ment enfila el firmament.

Ets l'ocell que a trenc d'albada
em desperta amb el seu cant
i la lluna desitjada
les nits de fosca soledat.

El món està en ta mirada,
la llum en el teu esguard.

Ets núvol on fonamento
els baluards del meu castell
i la mar per on navega
la nau dels meus pensaments.

Com desitjo el teu viatge 
que me fa tocar els estels!

Ets l'onada que acarona
la sorra del meu arenal
i la cala arrecerada
on feliç puc ancorar.

Quin delit tinc d'amarar-me
la pell amb la teva sal!


Cap comentari:

Publica un comentari