Amb la solitud per coixíi angoixat per tanta vetlla,
l'enyorança resta amb mi,
maleint-te a cau d'orella.
Fiblons de tristesa en el llit
em fan la son massa esquerpa.
Sense el repòs del dormir
es fa molt feixuga la feina.
Ziga-zagues del camíque s'enfila en la carena.
El pendent del meu destí
no permet gaire dreceres.
Amb els peus adolorits
i els ulls clavats en el terra,
camino enmig de la nit
menystenint mil i una estrella.
Joan, buscava una imatge per il·lustrar un relat del meu blog sobre l'insomni i m'han agradat les teves ovelles. He entrat al teu blog i m'ha agradat encara més la teva poesia, que veig que vas regalant molt gradualment. M'autoritzes a agafar la imatge? De pas, em faig seguidora del teu blog, serà un plaer. He de fer l'entrada aquesta nit. Si no m'has contestat i després no m'autoritzes, ja la trauré.
ResponElimina