Tramuntana eixelebrada
que m’enpenyes cap al sud:
La meva barca t'estranya,
dia i nit somniant amb tu,
sense timó i fent aigües
quan no trenques llur quietud.
Entre calmes rovelladesi boirines de mals fums
la meva vida naufraga
llençat de proa als esculls
perquè cap far assenyala
un port on trobar aixopluc.
Quan feliç agites l’aire
escampant les solituds,
per sobre de les onades
navego content i segur,
essent capità pirata
a l’hora que rei Neptú.
Amb les veles revifadesper l'alè del teu rebufo,
acarones el meu màstil
amb suavitat de vellut
i l’horitzó s’obre inefable
curull d’esperança i futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada