Miratge tropical.

Pa sec enlloc de banana;
sopa de farigola
i no pas pinya colada.
La selva exuberant
que jo imaginava
era estepa amargant
sense platges de pell bruna
ni onades al sol llampant
sinó terra ben eixuta
i suor amarat de sal.
No venia del Carib,
ho feia del erm desolat:
En tastar sols un bocí,
m’he deixat ben enredar.



Era una herba del camí
que no porta cap Itaca;
Escarransit el destí,
finit a la cantonada.

Antítesi de la Iliada,
regust agre en els llavis:
la “Musa Paradisiaca”
era “Timus Vulgaris”!