Cantarella de fontanaal bell mig del gran eixut,
un glopet de ta aigua clara
desassedega la solutut.
Carícia dolça i vellutada,
promesa d'un port segur,
quan tempestes de bufetades
amenacen d'enfosquir el futur.
la llum que fa ta mirada
és far entre multituds,
l'encís de la teva rialla
revifa esperits moribunds
i fa festa esbojarrada
reflexant-se en els meus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada